Ruta de les Ermites a Santa Coloma de Farners

Sortida dissabte 24 d'Octubre, ruta de les 10 ermites, 7 per nosaltres, 4 al final...

6:55 a Canet de Mar, el carrer és fosc i fa una miqueta de fred, encara que per el que sembla farà caloreta, o com a mímim això va dir el del temps.
Un cop arriba tothom i tenim totes les bicis carregades ens dirigim cap a Sant Pol per recollir al Vice, al Salva i al Francesc, i d'allà tots a Santa Coloma de Farners on ens espera el Jesus amb una miqueta de fred...ja que arribem a les 8:20 i haviem quedat a les 8.
Ens acabem de preparar i ja a les primeres de canvi el camí es possa cap amunt, això no pinta gaire bé encara que el camí es 100% ciclable. Arribem a la primera ermita sense gaire esforç, i un cop fetes totes les fotos de rigor ens dirigim cap a la segona, aquí ja la cosa es posa una mica pitjor, perquè la baixadeta es va tancant poc a poc, fins que arriba un punt en el que ens hem de baixar de les bicis i caminar...les bardisses fan de les seves en el culot de més d'un, a les mans d'altres i a les cames de tots.
De la primera a la segona ermita, un cop acabada la baixada per la selva de bardises comencem a planejar i de sobte...subidón subidón subidón...ens dirigim a la segona ermita, la quals ens deleita amb unes vistes exepcionals de la comarca.
La baixada és bastant técnica, però divertida alhora, i de camí cap a la tercera ermita tenim un imprevist, el Jesus, el guia, trenca el canvi, diu que no tornarà a venir més amb nosaltres perquè la última vegada li va passar exactament el mateix.
A partir d'aquí es ralentitza la marxa i passada la tercera ermita decidim fer només una més ja que si no al restaurant no arribem ni a les 5 de la tarda.
La quarta ermita la veiem ràpid ja que el temps s'ens tira a sobre i al restaurant ens esperen...encara que mireu la de quilòmetres que hem fet per veure l'ermita de Sant Iscle quan la tenim gairebé al costat de casa....
La baixada cap a Santa Coloma a buscar els cotxes és molt divertida, pirmer tram estret per el bosc, després uns bots impressionants, la soca d'un arbre que treia l'alè i finalment la pujada del matí, aquesta vegada en sentit contrari i pedalant a tope.
Carreguem les bicis als cotxes i anem en busca del restaurant, al mig de la muntanya en un paratge espectacular...aparquem els cotxes i entrem. Vinillo, gasosa, aigua per les granotes i molta "juerga"...el menjar bonissim, i l'all-i-oli...bufff, encara crec que el noto avui.
Realment els amos de la masia/restaurant tornaran a oblidar un grup com el nostre, i no per numeròs, sino per lo bé que s'ho van passar amb nosaltres i perquè encara deuen estar buscant els cavalls a dia d'avui.

Per cert, hora d'arribada a Canet...una mica més tard de les 8 de la tarda, no està malament.

FINS LA PROPERA.